22 de febr. 2013

Allà on els arbres canten

¡¡¡¡RESEÑA EN CATALÁN!!!!


Comunicado! A veces, como sabréis tengo libros en catalán en mi estantería y, a veces, muy pocas veces, casi nunca, me hará pereza hacer la traducción, así que ya os pido disculpas de ahora en adelante por esos días en que me va a dar pereza aunque creo que hasta abril no van a volver así que hoy, voy a hacer mi reseña en catalán.
Motivo: Hoy he ido a la comunión y al bautizo de mis dos cuñaditas y llevo todo el santo dia hablando en castellano, sí, había invitados que no entendían el catalán, me han sacado a leer en la iglesia una lectura también en el mismo idioma y llevo des de las 8 de la mañana despierta (estoy escribiendo esto el domingo 17/02/2013 a las 22.08 horas ya que no dispongo de más tiempo para escribir mis reseñas).

Título: Allà on els arbres canten
Autor/a: Laura Gallego 
Editorial: Cruïlla 

Saga:

Páginas: 477 
ISBN: 978-84-661-2935-0

Contraportada:

Un relat d’aventures que recorda Stevenson, Scott o dumas. Sense cap mena de dubte, la millor novel·la de l’autora.” (Gemma Lluch, Universitat de Velència). 

És genial! Feia molt de temps que una novel”la no ens enganxava d’aquesta manera.”(Isabel i Eli, Llibrería General, Saragossa) 

En aquesta historia hi ha moments, situacions i personatges que et travessen com una fletxa” (Jorge Gómez Soto, escriptor i especialista en LiJ) 

Damisel·les per rescatar i cavallers en destrets… una aventura de superació i amistat.”(Estefanía Moreno, El Templo de las Mil Puertas) 

Puntuación: 


Opinión: 

Bé, per començar, sento discrepar amb la Gemma Lluch, per mi no és la millor novel·la de l’autora, Memòries d’Idhun la trobo millor. 

Cal dir, però, que aquesta novel·la enganxa, realment enganxa, té el seu misteri, sobretot l’Oki, un personatge d’allò més curios en què el final no et queda massa clar qui és en realitat però t’en fas una idea basant-te en el que t’explica en les seves històries. 

La segona part del llibre, que és quan la Viviana troba l’Uri al bosc em va agradar força i tot i que potser ho intuïa una mica, saber qui era l’Uri, realment em va sorprendre, ja que no m’ho esperaba. 

A més, la historia en si té aquell punt que enganxa lo just per voler seguir llegint.



Subscribe to Our Blog Updates!




Share this article!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Return to top of page
Powered By Blogger | Design by Genesis Awesome | Blogger Template by Lord HTML